Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
buccaranus
* buccaranus (buca-, buche-, -am(us) , bocran) vel -um, -i m. vel n. ( ab arab. Buārā, cf. Lokotsch, Etym. Wb. d. Wörter orient. Urspr. nr. 342; inde francog. vet. bouguerant, ital. bucherame) species telae subtilis — ein feines Gewebe, ‘ Buckram ’ ( cf. K. Zangger, Contribution à la terminologie des tissus en ancien français. 1945. p. 25sq.): Thietm. peregr. 3,52 mulieres Sarracenorum lintheaminibus de bocran velate et cooperte incedunt . Statut. ord. Teut. p. 39,12 ad lectisternia ... cultram de lino vel de bucaramo ... habentes sint contenti fratres. expressius de parte quadam: Wilh. Rubru…