Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
bellicus
bellicus , -a, -um . I gener. i. q. ad bellum pertinens — den Krieg betreffend, Kriegs- : A proprie: 1 de rebus: Leg. Wisig. 9,2,9 p. 374,10 dum ... de -a bellica profectione se differunt . Lex Thuring. 27 vestis -a bellica , id est lorica. Notker. Balb. gest. 1,1 p. 2,16 cum ad expeditiones -as bellicas urgeretur Karolus. Dipl. Arnulfi 121 p. 178,31 Bergomensi castello armis -is bellicis ... capto. Hrotsv. Pel. 21 -a bellica ... virtus ( cf. Const. II 116,6 per -am bellicam potentiam ... subicere). Wipo gest. 37 p. 58,1 iuvenis ... in rebus -is bellicis strenuus. Berth. (?) annal. a. 1077 p. …