Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
attinens subst. m.
subst. 1. attinens , -entis m. 1 propinquus — ein Nahestehender : Chart. ord. Teut. 3 p. 3,14 (a. 1161) omniumque mihi (sc. Balduino regi) -cium attinencium assensu dono ... castellum ... cum omnibus attinenciis (p. 5,1). 2 qui pertinet — ein (Zuge-)Höriger : Chart. ord. Teut. (Hass.) 56 p. 56,20 (a. 1236) testes ... sunt ... omnes bonis -es attinentes , qui ... husgenoze nuncupantur ( cf. Dt. Rechtswb. V. p. 409). Chart. Walkenr. 398 p. 264,25 cives sunt adscripticii glebae, hoc est ad bona legitime -es attinentes . 3 subditus — ein Unterstellter : Dipl. Loth. III . 41 presbiter ... appellat …