Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
assecula m.
assecula (ads-, -secl-) , -ae m. (f.: p. 1051,1.5.12; n.: p. 1051,19) script. : ase-: l. 71. -col-: Aethicus Ister 82 p. 63,26. metr. ássĕcla: p. 1051,7sq.21. al. attrib. : l. 72. p. 1051,8.20. 1 strictius: a qui sequitur, sectator — der Nachfolgende, Anhänger ( cf. Gloss. IV 37,32 St.-S. -cla assecla volgeri. 131,59 asecula, folgera): Ermenr. ad Grim. 28 p. 566,34 ut, quod magister devotus non implevit, ego cliens adsecla compleam illum secutus. Hrotsv. Cal. 5,1 Drusiana, tui -cla assecla . de discipulis rhetoricae artis: Walth. Spir. Christoph. II 1,145 omnibus -is asseculis veniente porisma…