Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
argumentalis
argumentalis , -e . 1 ad argumentum vel ad argumentationem pertinens — zum Beweis (gehörig), für den Beweis (geltend ) : Albert. M. summ. theol. II 2,6,1 p. 121 b ,23 ratio ..., ut dicit Isaac ..., componens ... praemissas per habitudinem localem vel syllogisticam vel, ut generaliter dicatur, -em argumentalem ( Arist. p. 1139 b , 31 ἀποδεικτική) ad conclusionem. 2 demonstrabilis — beweisbar : Albert. M. anal. pr. 1,5,6 p. 624 a ,12 quae (propositio) ... concluditur ... per pauciores figurae modos, difficilius est -is argumentalis ( p. 42 b , 31 δυσεπιχειρητότερον , quia pauciores viae rationis…