Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
apparenter adv.
adv. apparenter . 1 a proprie i. q. perspicue — klar (sichtbar ) : Hildeg. scivias 1,3 p. 404 B faculas sursum -r apparenter positas . Helw. denar. p. 91,4 quod (aurum) et si gloriose et -r apparenter , non valde tamen gestabat utiliter. Albert. M. veget. 4,146 totus humor sic attractus retinebit colorem lacteum, qui etiam -r apparenter est in eo, quando decerpitur planta. b translate i. q. manifeste — offensichtlich : Chart. Naumb. 218 p. 199,14 (a. 1150/54) -r apparenter ... innotescat. Const. II 424,4. 2 per speciem — dem Schein nach : Albert. M. elench. 2,5,1 p. 709 b ,46 neutro modo neque…