Hauptquelle · Mittellateinisches Wb.
ablatum subst. n.
subst. ablatum , -i n. 1 gener. i. q. iactura — Verlust : Gesta Camer. cont. II F 451,4 passi sunt cives detrimentum tam de casu amicorum quam -is ablatis captivorum (v. notam ed. ). 2 iur.: a res abalienata vel abrogata — entfremdetes oder entzogenes Gut : Lex Baiuv. 2,17 -a ablata restituat. Dipl. Arnulfi 143 p. 218,43 (interp. c. 1165/70) ut Hucperto omne -um ablatum reconpensetur. Chart. Scheftl. 20 in recompensationem -orum ablatorum . b male -um ablatum i. q. precaria iniuste exacta, malatolta — unrechtmäßig erhobene Abgabe, Bede ( cf. F. Schneider, Burg und Landgemeinde in Italien. 1924…